Ruta Màrius Torres

La ruta Màrius Torres posa al vostre abast un doble itinerari –anada i tornada- entre Puigdolena i el nucli de St. Quirze Safaja. La ruta recorre paisatges i entorns trepitjats pel poeta i aquells que feien el camí com ell, així com també passa pel cementiri del municipi a on està enterrat. El camí té un paisatge acollidor i ofereix profundes vistes de la plana del Vallès i del cingles de Bertí, Gallifa i St. Llorenç.

	Tot el camí es pot fer per camins (cal seguir les variants per a bicicleta). Hi ha però alguns trams de corriol: el solell de la Rovireta (en el recorregut principal) i la drecera de Roques Codines. Tots es troben en el mateix entorn.  Llargada 8,6 km.  Desnivell acumulat 230 m Turó de Puig d’Olena (des del sender perimetral) Llargada 0,5 km Desnivell 41 m
	Descarrega't el track de la caminada

 

*La ruta es pot començar des del parking de l'Ajuntament. En aquest punt, ens hem de dirigir cap a la pujada de Màrius Torres, situada al darrera de l'Ajuntament i que ens portarà cap al Carrer Major, l'Església de Sant Quirze i el cementiri. A partir d'aquest punt, la ruta ja està marcada amb cartells verticals i marques de color blau.
*La ruta es pot realitzar en ambdós sentits però es recomana fer-la en el sentit de les agulles del rellotge.

 

POETA MÀRIUS TORRES

El poeta Màrius Torres (Lleida, 30 d’agost de 1910; Sant Quirze Safaja, 29 de desembre de 1942) es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona. Va ingressar al Sanatori de Puigdolena (819m) el 22 de desembre de 1935, després que sobtadament se li declarés una tuberculosi. Va passar els darrers anys de la seva vida al sanatori, on va escriure la pràctica totalitat de la seva obra, entorn que li donà un afinament especial dels sentits, més sensibles per la malaltia.

La seva poesia més intensa fou escrita sobretot en el període tràgic de la guerra civil, la desfeta de Catalunya i l’exili interior. El seu cant –pur i serè- expressa el seu drama personal, presidit per l’amenaça constant de la mort, i el drama col·lectiu de la pàtria vençuda.

La figura de Màrius Torres, desapareguda en plena joventut i maduresa literària, esdevingué un mite. El seu món oscil·la entre la vida i el somni, amb l’enyorança de la plenitud de la vida corporal i metafísica. La seva poesia es nodreix de sensibilitat literària, plàstica i musical i de la religiositat transcendent. Els seus versos aparegueren pòstumament.