Skip to main content

Puigdolena

Els sanatoris eren establiments situats en llocs adequats que posseeixen unes condicions climàtiques determinades, on els malalts eren sotmesos a un règim curatiu especial o de convalescència. Destinats especialment al tractament de malalties cròniques, com la tuberculosi pulmonar, la lepra, les afeccions cardíaques, les nervioses i mentals, etc., per mitjans principalment higiènics, o al restabliment de la salut alterada després de malalties diverses. Malgrat el sentit genèric del mot, era utilitzat sobretot per a designar els sanatoris antituberculosos. De gran prestigi fora el sanatori privat de Puig d’Olena – Doctor Francesc Ribas i Soberano, 1933- a Sant Quirze Safaja, a 800 metres sobre el niell del mar. La seva situació geogràfica és de 41º 44'  de latitud Nord i 2º 10' de longitud Est del meridià de Greenwich a 50 quilòmetres aproximadament de la ciutat de Barcelona.Els sanatoris eren establiments situats en llocs adequats que posseeixen unes condicions climàtiques determinades, on els malalts eren sotmesos a un règim curatiu especial o de convalescència. Destinats especialment al tractament de malalties cròniques, com la tuberculosi pulmonar, la lepra, les afeccions cardíaques, les nervioses i mentals, etc., per mitjans principalment higiènics, o al restabliment de la salut alterada després de malalties diverses. Malgrat el sentit genèric del mot, era utilitzat sobretot per a designar els sanatoris antituberculosos. De gran prestigi fora el sanatori privat de Puig d’Olena – Doctor Francesc Ribas i Soberano, 1933- a Sant Quirze Safaja, a 800 metres sobre el niell del mar. La seva situació geogràfica és de 41º 44'  de latitud Nord i 2º 10' de longitud Est del meridià de Greenwich a 50 quilòmetres aproximadament de la ciutat de Barcelona.

La història geològica de l'enclavament del Sanatori a Sant Quirze està lligada als últims esdeveniments importants ocorreguts al planeta. Totes les formacions que trobem al voltant dels terrenys del Sanatori i els seus voltants són del primer temps del període terciari nomenat eocènic pels geòlegs. Nivells inferiors i mitjos del lutecià, on es troben alguns jaciments fossilífers, abundants en mol·luscs i foraminífers com Nemulits i d'altres varietats.

En aquests bancs lutecians es troben ja les primeres manifestacions del geodinamisme intern, en la presència de diàclasis o senzilles fractures dels bans sense que es presenti cap desnivell; aquest fenomen és freqüent en tota la plana de Vic i té una orientació constant de Nord a Sud, formant series paral·leles i que en sentit vertical afecten a totes les capes; fet d’extraordinària importància hidrològica, donat que per ella discorren gairebé totes les aigües d'infiltració.

El tisiòleg Dr. Francesc Ribas i Soberano, metge de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i que en seria el primer director del Sanatori Antituberculós del Puig d’Olena en projectar-lo conjuntament amb l’Arquitecte Antoni Fisas i Planas i na Maria Planas va tenir en compte estructurar un conjunt que fos harmònic amb el ritme que exigeix el tractament dels malalts de tuberculosi: una estructura simple i agradable que, alhora de ser pulcre i higiènic, projectés un refugi hospitalari. Inspirat en els reputats establiments similars europeus, combinà la més moderna plasticitat amb l’arquitectura renaixentista autòctona, orientat al Sud-est amb l’objectiu d’aprofitar al màxim durant l’hivern les hores de sol. Sota la planta principal, el desnivell del terreny en la seva part oest va permetre fer un doble pis que va permetre distribuir en el mateix pla els diferents serveis mèdics, des de la infermeria fins a la desinfecció general. La Planta principal i dues plantes més tenien capacitat per a seixanta malalts. Amb l’accés per la façana Nord deixava lliure de circulació de vehicles, polsegueres i sorolls a la façana Sud amb les seves galeries de cura. 

El motiu que el Sanatori s’ubiqués a Sant Quirze Safaja ve donat pel fet  que a principis dels anys vint el jove doctor Ribas i Soberano va tenir com a pacient a en Marià Planas Escubós al que li recomanà de fer cures allà on els aires fossin més purs que a Barcelona, adquirint  aquest el Mas Blanc on passaria llargues temporades abans de morir i que es troba situat al sud del terme municipal de Sant Martí de Centelles. La casa es troba a recer del Turó de l’Antiga (859 m) que, com a continuació de la carena del Puig Fabregar (933 m), encercla el Racó de la Font o, com es diu en la documentació local antiga, Sant Martí del Racó. 

En morir, la seva filla na Maria Planas Cabot va decidir comprar els terrenys a on conjuntament amb el doctor Ribas projectarien el Sanatori. En Francesc Ribas i Soberano era fill d’una família modesta. El 1898 es desplaçà a Tarragona i en el 1907 a Barcelona quan morí el seu pare. Francesc Ribas estudià Medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1915. El 1928, marxà a viure a la ciutat de París per especialitzar-se en malalties pulmonars, concretament en Tisiologia, amb el professor Emile Sergent a l’Hôpital de la Charité i en Cardiologia amb Camille Lian, primer especialista en diagnosticar un infart, de l’Hôpital de Tenont. Mentre era a la capital francesa, va fer diversos viatges a Suècia per conèixer el seu sistema de Seguretat Social i, també, visità diferents centres antituber-culosos del centre d’Europa. Després de dos anys i mig d’obres inaugurarien el Sanatori amb la presència del President Macià i el seu mestre el professor Emile Sergent. L’any 36 després del seu alliberament va fer estada de dues setmanes al Sanatori per refer-se, el President Lluís Companys, del qual el Dr. Ribas era metge i amic personal. A petició del doctor Humbert Torres va ser el metge del seu fill en Màrius Torres, ingressant al 1935 al Sanatori on moriria l’any 1942. Després de la guerra el Dr. Ribas i Soberano no va poder seguir essent director en ser condemnat i desterrat a més de cent quilòmetres de Barcelona. Essent na Maria Planas administradora del Sanatori durant els anys centrals del segle XX.

El Sanatori de Puig d’Olena va ser tancat com a tal al febrer del 1954 en aparèixer al principi de la dècada l’estreptomicina, el primer antibiòtic que va servir per lluitar contra la tuberculosi, amb el qual la malaltia va deixar de ser mortal. Fins aquell moment no hi havia més tractament que no fos fer molt repòs, prendre el sol i bons aliments.

Na Maria Planas Cabot va morir a primers del 2000, i el 28 de maig del mateix any es retria un acte d’homenatge, al doctor Francesc Ribas i Soberano -mort l’any 1965-  en el Sanatori de Puig d’Olena amb la família i els amics; organitzat per la seva filla Francesca Ribas i -el seu espòs- el doctor David Cardús que havia estat el seu assistent a Puid d’Olena.

Al mes de setembre del mateix any del seu tancament com a Sanatori (1954) es va firmar un contracte amb l’Associació de l’Obra de Fàtima de Barcelona per acollir menors necessitats d’atenció sanitària, que presentaven problemes de salut. En aquell moment el centre va passar a ser nomenat com a Casa de Família de Ntra. Sra. De Fátima. 

L’any 1955 va rescindir-se el contracte amb l’Obra de Fàtima i el centre passa a anomenar-se Casa de família Ntra. Sra. Del Roser, convertint-se en un Preventori Benèfic, que en un principi va acollir noies de la zona de Vic, i més tard s'obriria a necessitats de les barriades de Barcelona. L’any 1980 van incorporar-se al centre trenta tres menors del sistema de protecció de menors, i l’any 1989 es va signar el primer conveni amb la Generalitat de Catalunya com a centre col·laborador de la Direcció General d’atenció a la Infància. I el centre, esdevingué un CRAE (Centre Residencial d'Acció Educativa) amb el nom de Mare de Déu del Roser, i alies Puig d'Olena. Amb el nombre de registre S02707 actualment en vigència. El CRAE pertany a l’entitat de les Dominiques de l'Anunciata, amb seu central a Barcelona. El centre des dels seus inicis fins al dia d'avui ha passat per un procés de canvi important i d’obertura a l’exterior, així com d’adaptació a les necessitats dels menors, criteris professionals de DGAIA, i als reptes de l’entorn social canviant.